Arxiu de la categoria: Pardas

Blau Cru

celler pardas blau crumalvasia de Sitges
Celler Pardas > Torrelavit (Barcelona) > DO Penedés
preu per ampolla 2017: 12,50€

Amics, vet aquí l’última creació del sempre admirat celler Pardas (tot un referent per als Torrassos): un vi blanc sec elaborat totalment amb la varietat malvasia de Sitges.
El terme “malvasia” designa tota una família de varietats de raïm originària de Grècia i molt estesa al Mediterrani, Madeira i les illes Canàries. Ja coneguda i molt valorada des de l’Edat Mitjana (la podem trobar esmentada al Tirant lo blanc), la malvasia es caracteritza per donar vins molt aromàtics, que poden recordar els moscatells, però amb una acidesa refrescant i un rerefons amarg.
A casa nostra, la malvasia més coneguda és sens dubte la malvasia de Sitges, amb la que anomenem tant un tipus de raïm pertanyent a aquesta família, com el tradicional vi dolç elaborat des de fa segles en aquesta localitat catalana.
El Blau Cru, però, és un vi de taula, sec, excel·lent com a aperitiu primaveral, acompanyant sushi o fent de parella a formatges de pasta tova i pell florida o formatges blaus.
Si teniu prou paciència, guardeu-lo uns mesos: com passa en tants altres vins, és farà més gran i interessant. I si no, jugueu a descobrir-hi els punts comuns amb un altre vi d’aquesta selecció, el Beni, amb un 50% de malvasia!

Collita Roja 2012

Collita Roja Celler Pardas100% Sumoll

Celler Pardas >Torrelavit (Barcelona) >DO Penedès

Preu per ampolla (Tardor 2014) 18,50€

 

De ben segur, aquest vi us sorprendrà: un vi negre únic, de frescor quasi centreeuropea, ple de fruita i mancat de tota aspror, amb aromes intenses que t’embolcallen de terra humida, de fulles caigudes i fruites del bosc, i al mateix temps desperten records de llorer, regalèssia i pebre. Entra a la boca sense aclaparar, fluïdament:  citant literalment als seus elaboradors a Pardas, “no sedueix ni pregunta, s’imposa, directe”.

I és que, tot i haver estat criat durant 10 mesos en bótes de roure (de 2n i 3r any), l’estructura d’aquest vi no se sustenta en els tanins del raïm o de la fusta, sinó en la seva acidesa, que l’emparenta amb els vins de pinot noir de la Borgonya. No li poseu davant carns poderoses: més aviat jugueu-hi amb peixos blaus, amb bonítols, sardines, verats, amb escalivada i anxoves, amb formatges grassos.

Si no estem prou descol·locats ja, una segona sorpresa: el Collita Roja no és un experiment, un invent o una fricada, sinó una de les millors cartes de presentació d’una varietat de raïm autòctona del Penedès i que havia dominat la vinya arreu de Catalunya: la sumoll.

Serà que ens hem de treure del cap la idea de què tots els vins mediterranis són i han de ser per naturalesa vins contundents, voluminosos i pesants? Els vins de sumoll, com també els de trepat a Conca de Barberà, sacsegen prejudicis i amplien els límits d’un patrimoni vitivinícola molt més ric del que sembla.

És una varietat difícil de treballar bé, massa productiva quan els ceps són joves, que havia donat vins herbacis, aspres, propis de raïm poc madurat. Tot això -i les modes- la van fer retrocedir en favor de varietats internacionals –cabernet, merlot, syrah…- i actualment la seva presència és gairebé anecdòtica, limitada pràcticament al Penedès, Pla de Bages i Tarragona.

Però quan els ceps de sumoll arriben a la senectut, retorçats i gairebé decrèpits, donen un vi savi: complex, viu i singular. Això és el que mostra aquest Collita Roja, i aquest és el missatge que hi han introduït a cada ampolla en Ramon i en Jordi, artífexs de Pardas, un dels projectes més admirables de Penedès: aquí teniu un patrimoni únic i inimitable que cal conèixer i cuidar amb respecte.

Pardas xarel.lo 2008


Xarel·lo 100%
Celler Pardas
Torrelavit (Barcelona)
DO Penedès

 

Moltes vegades es fa difícil identificar la personalitat del Penedès, on conviuen varietats d’arreu: des del macabeu i el monastrell al riesling, el gewürztraminer o el pinot noir, entre moltes altres.

Però en els darrers anys s’està impulsant amb força la producció de vins fets amb xarel·lo, una varietat en la que molts viticultors han retrobat el seu estendard, tal com ells mateixos l’anomenen.

És la varietat més conreada a tot el territori penedesenc, fonamental en l’elaboració del cava amb el tradicional trio macabeu-xarel·lo-parellada, i per si sola dóna lloc a vins plens, amb cos i estructura i una gran capacitat d’envelliment.

I això és el Pardas Xarel·lo, un vi blanc molt especial, que cal prendre sense presses, gaudint de tota la complexitat d’un xarel·lo fermentat i criat en bótes de roure durant 6 mesos.

Ensumeu-lo i us sorprendrà: fresc i molt complexe, passant dels cítrics i les fruites exòtiques (meló, mango, pinya) a herbes com fonoll, eucaliptus o menta. I beveu-lo lentament, gaudint del joc entre l’acidesa i el lleu amargor final, signe d’identitat del xarel·lo.

El seu tacte gras a la boca i la llargada del seu gust, molt mineral, demana plats substanciosos: peixos grassos, marmitako, pop, bacallà… però no només peix, també olles de llegums, rostits de pollastre o garrí, formatges blaus o Comté.

I no el serviu gaire fred! Menys de 10 o 12 graus amagarien tot el que té per dir-nos.