Arxiu de la categoria: Sierras de Málaga DO

La Encina del Inglés negre

la encina del ingles30% cabernet sauvignon, 25% garnacha, 25% tempranillo, 10% syrah, 10% merlot
Celler Finca La Melonera > Ronda (Màlaga) > DO Sierras de Málaga
preu per ampolla: 10,50 €

Aquí teniu un magnífic vi negre elaborat a la serranía de Ronda, un vi llaminer, d’aquells que no pots deixar de beure’n, i amb una relació qualitat-preu excepcional.
La encina del inglés és fruit del caràcter malagueny de muntanya, amb vinyes a alçades entre 600 i 900 metres, envoltades d’alzines centenàries. Aquesta alçada, que contraresta la calor del clima andalús, juntament amb una maceració mitjana, deixant el most amb el raïm premsat el temps just per no carregar-lo i fer-lo feixuc, li atorga frescor i potencia els seus aromes a fruits vermells i herbes aromàtiques. Una equilibrada criança, de només 6 mesos en tines grosses de roure, li acaben de conferir una textura carnosa i elegant que embolcalla la boca.
I és que La encina del inglés no és simplement un vi més, sinó un dels dos vins amb què La Melonera va iniciar un projecte únic a Ronda: recuperar-hi una tradició vitivinícola amb més de 3.000 anys d’antiguitat, interrompuda a finals del segle XIX a causa de la plaga de la filoxera.
L’equip de La Melonera ha estat rebuscant des de l’any 2003 ceps de varietats històriques (tintilla de rota, rome) per retornar-ne el seu conreu, i fer-ho amb una viticultura en harmonia amb la terra i el clima.
Si bé La encina del inglés no inclou cap d’aquestes varietats històriques (busqueu-les a d’altres vins del celler, com ara el Payoya), continua essent un vi singular, que transmet totes les característiques que defineixen el racó excepcional que és la Serranía de Ronda.
I, a sobre, està boníssim!

Payoya

Payoya negra50% garnatxa negra, 35% syrah i 15% tintilla de rota

Bodega Finca La Melonera> Ronda (Malaga) > DO Sierras de Málaga

Preu per ampolla (Primavera 2014) 14,00€

 

Tanqueu els ulls i aneu fins a la malaguenya Serranía de Ronda. Esteu a 800 metres d’alçada, en un esplèndit paisatge de prats i deveses d’alzines. A les seves ombres, alguns porcs ibèrics roseguen glans, mentre el sol andalús multiplica les aromes de les herbes aromàtiques mediterrànies. Els fruits silvestres maduren lentament, sense eixugar-se, gràcies a la frescor pròpia de l’alçada de la serra.
Imagineu petites parcel•les de vinya, plantades entre les alzines. Allà hi conviuen garnatxes, monastrells i syrahs amb varietats autòctones andaluses desconegudes, quasi extingides: romé, tintilla, melonera, blasco. I el silenci.
D’aquests ceps i d’un treball acuradíssim surt un vi de color vermell viu, ple de records a fruites del bosc, a herbes silvestres i espècies, un vi envolvent, saborós, madur i, alhora, amb la frescor que atorga el privilegi de l’altitud.
Els seus creadors de Finca La Melonera li diuen Payoya, en homenatge a la raça autòctona andalusa de cabra així anomenada, amb la llet de la qual es fa a Cadis i Ronda el magnífic formatge Payoyo, untuós i de gust intens.
Finca La Melonera és un projecte d’excel•lència, una finca experimental promoguda per l’empresa catalana Thalassa Taller de Vinos i assessorada per l’incombustible Josep Lluís Pérez -un dels pares de la revolució prioratina i responsable del celler Mas Martinet-. A La Melonera treballen en col•laboració amb l’Instituto del Rancho La Merced per elaborar vins amb varietats autòctones andaluses, entre les que destaca l’emblemàtica tintilla de rota. I no només això, sinó que també han fet els primers vins elaborats amb vinyes silvestres, amb raïms salvatges que surten de ceps neolítics, ceps no domesticats anteriors a la vitis vinífera (la planta amb la que es fa a tot el món el vi que bevem).
El Payoya té només un petit percentatge de tintilla de rota, però sens dubte això li atorga una personalitat pròpia: és un vi especial, que sorprèn. Manteniu tancats els ulls, ensumeu la copa, feu-ne un petit glop, i deixeu-vos endur per la màgica capacitat del vi per fer-nos viatjar, no només a paisatges a mil quilòmetres, sinó també a temps remots.

Moscatell MR

100% moscatell d’Alexandria
Compañía de Vinos Telmo Rodríguez
Cómpeta (Axarquía / Málaga) / DO Málaga

 

En aquesta selecció d’hivern, que arriba amb el Nadal, no podia faltar un vi dolç que escalfi el cos i alegri l’anima!
I hem volgut que sigui un vi de moscatell, aquest dolç que sens dubte circula per les venes del nostre esperit mediterrani. El moscatell d’Alexandria és una varietat de raïm provinent del nord d’Àfrica, una vid antica (és a dir, que mai ha estat modificada genèticament) conreada des de Xipre a Grècia, Itàlia i França, des d’Andalusia a la Marina Alta alacantina i l’Empordà. Però sens dubte on va adquirir històricament major importància va ser a Màlaga.
A les serres pissarenques de l’Axarquia malaguenya, Molino Real fa uns moscatells extraordinaris, purs i complexes, considerats per nosaltres i molts altres com els millors d’Espanya. Resultant de fermentar en acer inoxidable el most dels raïms, un cop han pansificat al sol sobre canyissos per concentrar sucres i aromes, l’MR és un vi dolç untuós però gens embafador, viu, amb aromes de flors i herba fresca, ple de fruita i profunditat mineral.
Sens dubte, un vi de postres ideal per revifar el paladar després d’un àpat contundent, acompanyant-lo de làctics i fruita (iogurt, nata o recuit amb mango a la planxa, peres en almívar, poma al forn…).
Però us volem proposar una cosa especial: que l’incorporeu dins l’àpat. I per fer-ho, aquí teniu una recepta boníssima, fàcil, de temporada i que marida a la perfecció amb aquest moscatell: foie fresc amb mandarina.
Ratlleu la pell de dues mandarines amb un ratllador fi, sense arribar a la part blanca de la pela. Piqueu la ratlladura en un morter juntament amb un grapat de sal marina grossa, fins obtenir una sal de mandarina.
Feu un suc amb 5 o 6 mandarines, coleu-lo i reduïu-lo a foc baix en un cassó amb una cullerada de postre de sucre, fins obtenir una salsa espessa. Deixeu-lo refredar a temperatura ambient.
Caramelitzeu els grills de dues mandarines en una paella amb un tall de mantega i dues cullerades de sucre (15 segons per cada banda).
Marqueu en una planxa de fons gruixut molt calenta els talls de fetge gras d’ànec cru (el que se’n diu foie fresc) sense afegir-hi cap greix, volta i volta. I ja podeu muntar els plats: alterneu foie i grill de mandarina, ruixeu-lo tot amb la reducció de mandarina i espolseu per sobre sal de mandarina.
Serviu-lo d’entrant, amb una copa de Molino Real, i us assegurareu la felicitat dels comensals, i la vostra!
[Trobareu la recepta detallada a Les receptes de les torrasses]