Arxiu de la categoria: València DO

Beni

celler de la muntanya beni50% Malvasía, 50% Garnatxa Blanca
Celler de la Muntanya > Muro (Alacant) > DO València

El passat desembre, com cada any, vàrem agafar carretera i manta i, amb l’esperit ben obert, ens vàrem llançar a descobrir els tants i tan interessants cellers que encara desconeixem. En aquesta ocasió vam decidir tirar avall i fer una molt parcial descoberta d’unes terres força desconegudes per a nosaltres: les muntanyes de València i Alacant.
D’aquest petit viatge us portem aquesta meravella alacantina: un vi blanc fresc i seductor, però no per llamineria o fruita evident (que també hi són), sinó pel seu caràcter ben especial. Gaudiu de les seves aromes i del gust particular d’un magnific cupatge: garnatxa blanca amb malvasia (en bóta durant 6 mesos), una varietat, aquesta darrera, tan històricament important com poc present avui dia, però que aporta unes notes especialíssimes al vi, com comprovareu a la primera ensumada i al primer glop.
Beni és un dels resultats d’un projecte enològic i cultural en sentit ampli, que ens va tocar l’ànima: la dèria d’en Joan Cascant per recuperar les vinyes perdudes o quasi abandonades de les rodalies del poble de Muro. I aquí “recuperar” no significa comprar i explotar vinyes, sinó animar els propietaris de petites plantacions a formar part de la iniciativa “microvinyes”, col·laborant per oferir vins de qualitat d’una terra en la que s’havia conreat vinya des de temps dels ibers i fenicis, però en la que actualment la seva presència és gairebé anecdòtica. L’interès d’aquest projecte no és senzillament produir vi, sinó fer-ho retribuint justament al viticultor, fomentant les bones pràctiques agrícoles i formant part activa de la societat i la cultura de l’entorn immediat. Vi entès com a vi.
Llarga vida a les microvinyes!

Safrà

celler del roure safra85% Mandó, 15% garnatxa tintorera i monastrell
Celler del roure > Moixent (València) > DO València
preu per ampolla 2017: 8€

Del nostre darrer viatge enològic, el passat desembre, per terres valencianes (com us explicàvem a propòsit del Beni, també en aquesta selecció), tenim molts i molt bons records adherits a l’esperit, però si parlem de vins, va ser aquest Safrà el que més ens va segrestar.
La primera copa és el presagi d’un final d’ampolla ràpidíssim, urgent. És una conversa àgil, intel·ligent i distesa amb un amic de somriure brillant, quan el sol ja està baixant. Vi fluid, que t’embolcalla amb amabilitat i frescor; que no satura les papil·les, sinó al contrari, que les desperta, que les anima, que les interroga.
En paraules de Pablo Calatayud, propietari del Celler del Roure i artífex d’aquesta meravella –persona amable i generosa com poques-, “un vi mediterrani més fresc, amb més sensacions electritzants, amb més ànima de blanc”. Magnífic amb plats especiats, amb formatges tous, amb arrossos de muntanya. Un vi que, com el safrà, té el lloable desig de realçar les coses bones de la vida.
Té nassos: el Safrà és considerat el vi més radical i modern d’aquest gran referent valencià de qualitat que és el Celler del Roure. Té nassos perquè està elaborat en una immensa part amb una de les varietats més antigues de la Mediterrània, el mandó, autòctona de la comarca dels Alforins, on es troba el celler (i que també podem trobar, en quantitats ínfimes, a l’Empordà, al Pla de Bages o al Penedès). Una d’aquelles varietats que, veremada al seu moment just, demostra que els vins negres mediterranis no tenen per què ser densos, pesants i altament complexos.
I té nassos, perquè el raïm es vinifica com i on es feia fa anys i panys, amb llargues i delicades maceracions en els cups de pedra del segle XVII amb què compta el celler.
No deu ser gens gratuït que en Pablo anomeni precisament “vins antics” a aquesta gamma de vins del Celler del Roure, moderns, sorprenents, diferents. Coses de la intel·ligència, que cal agrair.