Arxiu de la categoria: 2014 Tardor

Collita Roja 2012

Collita Roja Celler Pardas100% Sumoll

Celler Pardas >Torrelavit (Barcelona) >DO Penedès

Preu per ampolla (Tardor 2014) 18,50€

 

De ben segur, aquest vi us sorprendrà: un vi negre únic, de frescor quasi centreeuropea, ple de fruita i mancat de tota aspror, amb aromes intenses que t’embolcallen de terra humida, de fulles caigudes i fruites del bosc, i al mateix temps desperten records de llorer, regalèssia i pebre. Entra a la boca sense aclaparar, fluïdament:  citant literalment als seus elaboradors a Pardas, “no sedueix ni pregunta, s’imposa, directe”.

I és que, tot i haver estat criat durant 10 mesos en bótes de roure (de 2n i 3r any), l’estructura d’aquest vi no se sustenta en els tanins del raïm o de la fusta, sinó en la seva acidesa, que l’emparenta amb els vins de pinot noir de la Borgonya. No li poseu davant carns poderoses: més aviat jugueu-hi amb peixos blaus, amb bonítols, sardines, verats, amb escalivada i anxoves, amb formatges grassos.

Si no estem prou descol·locats ja, una segona sorpresa: el Collita Roja no és un experiment, un invent o una fricada, sinó una de les millors cartes de presentació d’una varietat de raïm autòctona del Penedès i que havia dominat la vinya arreu de Catalunya: la sumoll.

Serà que ens hem de treure del cap la idea de què tots els vins mediterranis són i han de ser per naturalesa vins contundents, voluminosos i pesants? Els vins de sumoll, com també els de trepat a Conca de Barberà, sacsegen prejudicis i amplien els límits d’un patrimoni vitivinícola molt més ric del que sembla.

És una varietat difícil de treballar bé, massa productiva quan els ceps són joves, que havia donat vins herbacis, aspres, propis de raïm poc madurat. Tot això -i les modes- la van fer retrocedir en favor de varietats internacionals –cabernet, merlot, syrah…- i actualment la seva presència és gairebé anecdòtica, limitada pràcticament al Penedès, Pla de Bages i Tarragona.

Però quan els ceps de sumoll arriben a la senectut, retorçats i gairebé decrèpits, donen un vi savi: complex, viu i singular. Això és el que mostra aquest Collita Roja, i aquest és el missatge que hi han introduït a cada ampolla en Ramon i en Jordi, artífexs de Pardas, un dels projectes més admirables de Penedès: aquí teniu un patrimoni únic i inimitable que cal conèixer i cuidar amb respecte.

Biu de Sort Blanc de Noirs 2010

Biu Blanc de Noirs 2010 Batlliu de Sort100% Pinot Noir

Batlliu de Sort >Olp (Lleida) >DO Costers del Segre

Preu per ampolla (Tardor 2014) 12,50€

 

Elaborar vi al Pirineu, a ple Pallars Sobirà? Doncs sí, i resulta que no és una bogeria de quatre al·lucinats, sinó un projecte molt seriós de recuperació del territori, que ha tornat a posat vinya on n’hi havia hagut de sempre. Tant és així que els quatre sortencs, amics d’escola, que hi ha al darrere estan desenvolupant paral·lelament amb l’Institut Català del Vi l’estudi i recuperació de les antigues varietats de raïm que s’havien plantat a la zona i que hi han trobat en forma de ceps salvatges, molts dels quals no se sap de quines varietats són, com es deien ni com era la seva producció de raïm.

De moment, ells van haver de plantar tota la vinya de nou, triant varietats de climes freds que es poguessin adaptar a la zona: pinot noir, viognier i riesling. Les van observar, les van mimar, i finalment van vinificar el seu fruit per primer cop amb la collita de 2010.

Gràcies a l’amabilitat d’aquests quatre amics -ja també amics nostres!- us hem pogut servir el primer blanc que van fer, i que ha resultat ser un blanc molt especial, que ha anat canviant molt i evolucionant sorprenentment durant els anys que porta embotellat.

Quan el vam provar el primer any de la seva comercialització era un vi punxant, directe, amb una acidesa marcadíssima. Però ara us trobareu un vi molt més ample, on els records de fruita blanca es barregen amb els d’ametlla crua, amb una fascinant aroma que recorda els vins de Jerez; un joc de notes meloses, amargants i oxidatives que fan regirar esquemes i trencar prejudicis.

Obriu-lo al temps que obriu l’esperit, i jugueu amb aquest vi blanc fet en part a partir d’una varietat negra -la pinot noir, típica de la Champagne, vinificada sense maceracions per tal de mantenir blanc el seu suc-, però on la viognier s’imposa cada cop més.

Aquest agost vam estar de nou a la borda que han restaurat com a centre neuràlgic d’aquest projecte tan especial, i vam gaudir jugant a maridar tots els seus vins amb els plats de la cuina dels Torrassos -i amb una festa posterior que recordarem durant molt de temps!-. Amb el Biu blanc 2010 ens van agradar uns fesols amb tripa de bacallà i sobrassada, i contrastadíssimament, un foie amb préssec a la planxa, gelea de llima i crema d’ametlla tendre… Així que, vosaltres mateixos!

Pittacum 2008

Pittacum Bierzo 2008100% Mencía

Bodegas Pittacum >Arganza del Bierzo (Leon) >DO Bierzo

Preu per ampolla (Tardor 2014) 10,50€

 

El Bierzo, una zona amb una dilatada història vinícola, està situat al nord-oest de Lleó, tocant Astúries i Galícia, amb la que comparteix la tradició d’elaborar vins negres amb la varietat mencía. Però el Bierzo té uns trets diferencials que la fan una zona única: gaudeix d’un microclima suau i sec, quasi mediterrani, tot i estar situat en la vessant atlàntica de la península ibèrica. Això fa que els seus siguin vins molt particulars, en concret els negres fets de mencía, amb major potència que els gallecs però compartint amb ells frescor i mineralitat.

I el Pittacum és com una ressenya d’aquesta terra: tot ell mencía de vinya vella de 80 anys d’edat mitjana, provinent de diferents parcel·les -ni més ni menys que de 200 parcel·les es nodreix el Pittacum!-, de terrers diversos, amb pendents i orientacions solars diferents entre si, veremats cadascun en el seu moment òptim i vinificats per separat. El vi es cria en bótes de diverses procedències i diferents graus de torrat, on roman durant 8 mesos sense ser tocat. Després s’embotella i es manté durant 2 anys més al celler abans de ser comercialitzat, per tal que les seves característiques s’expressin en tota la seva riquesa.

Un esforç posat en atendre a tots els detalls, per fer de cada ampolla de Pittacum un gran compendi del que és el Bierzo i del seu enorme potencial vinícola.

El resultat és un vi intens i elegant, carnós i alhora fresc, amic d’estofats, guisats de vedella, llegums i brases. Un vi que ja és un clàssic entre els vins de qualitat d’aquesta zona tan particular.

Camí de la font 2013

Cami de la font Macabeu Gaia100% Macabeu

El vi a punt >Vilabella (Tarragona) >Tarragona VdT

Preu per ampolla (Tardor 2014) ,1100€

 

Un dia vas i et trobes amb una ampolla que et crida l’atenció, plena de rombes, un vi de taula de nom evocador: Camí de la Font.

Te la mires i l’etiqueta t’explica que prové dels marges del Gaià, un riu que juntament amb el Francolí travessa l’Alt Camp. Et ve al cap la imatge de la comarca, una terra plenament mediterrània: pluja escassa, clima temperat, olor a pi i romaní, alzinar, garrigues on fa cent anys hi van haver garrofers, oliveres i vinyes. Et remires l’etiqueta: el tiet Pere va mantenir algunes d’aquestes vinyes!
I clar, no t’hi pots estar: el vi -com totes les bones coses- no sap de prejudicis, així que te l’endús a casa. I resulta que hi descobreixes un macabeu concentrat, càlid, voluminós. Un vi que no ha passat per fusta però que ha reposat 7 mesos abans de ser embotellat. Alhora delicat i complex: no vol molt de fred, per poder mostrar tota la seva intensitat en nas i estructura en boca.
El Camí de la Font està fet sense intervenir-hi gaire, sense maquillat-ges ni tecnicismes, per tal que hi parli honestament la terra i la tradició, i parlant-hi recuperi la dignitat. Al seu darrere hi ha l’Oriol Pérez de Tudela, creador del projecte El Vi a Punt, les intencions del qual queden perfectament expressades en el nom del seu bloc: Perquè el vi sigui a la taula cada dia.
Fer -tornar a fer!- del vi quelcom quotidià, sense que això impliqui deixar de banda l’expressió de la tipicitat i l’origen. El projecte es vertebra en 3 bag-in-box, garnatxa blanca de Terra Alta, carinyena i garnatxa negra de Montsant, i ull de llebre de Tarragona. Vins per beure i compartir cada dia, informalment, sense prejudicis però amb rigor. I entre ells, troballes per a dies especials, com aquest Camí de la Font.
Gràcies, Oriol, per un projecte que mitjançant el vi va més enllà del propi vi!

Gelamà Samsó 2013

Gelama Samso Emporda100% Samsó

Gelamà > Vilajüiga (Girona) >DO Empordà

Preu per ampolla (Tardor 2014) ,700€

 

Permeteu-nos un previ aclaratori: “samsó” és el terme amb què trobem designada a moltes ampolles catalanes la varietat carinyena, i això és així perquè l’administració espanyola va prohibir l’ús del terme carinyena com a varietat, atès que hi ha una denominació d’origen i una ciutat a l’Aragó que tenen aquest nom. Xocant, si pensem que en aquesta denominació d’origen aragonesa pràcticament no hi ha vinya de carinyena, i que la carinyena, així dita, és una varietat tradicional a tot Catalunya –especialment a l’Empordà, al Priorat i a la Terra Alta-, una varietat que a França es coneix com a  carignan i a Itàlia com a carignano. Per acabar d’embolicar la troca, resulta que, segons molts experts, “samsó” –un nom que no hem sentit pronunciar mai a cap pagès!- prové de “cinsaut”, que és una varietat francesa diferent de la carinyena, i que precisament s’utilitza en molts casos per a suavitzar la potència de la carinyena! Sense comentaris.

Precisament, el Gelamà Samsó és una bona mostra de la tradicional carinyena empordanesa, que, com la del Rosselló, té característi-ques prou diferents de les carinyenes de les comarques de Tarragona. És un vi plenament empordanès, amb la potència pròpia dels negres de la zona, que molts intenten maquillar a favor d’una concepció homogènia del vi, una concepció internacional al gust de tothom i de ningú en particular.

El Gelamà Samsó és un vi que sorgeix d’una vinya plantada l’any 1955: estructurat, madur, rodó, que entra sedós a la boca i s’instal·la càlid a l’esperit, reconfortant. Per la seva qualitat singular podria haver estat destinat a la criança, però el seu elaborador, en Roger Rius, el vol així, ressaltant les seves qualitats primàries: autèntic.

En Roger va recuperar l’elaboració de vins d’un dels cellers més antics de l’Empordà, fundat el 1892 pels seus antecessors, i on feia 70 anys que s’havia abandonat l’activitat vinícola. I ho va fer amb l’objectiu clar i net de fer vins honestos, que reflecteixin sense embuts el caràcter de la terra, del clima i de la gent de l’Empordà.

Aquí en teniu un bon exemple, i a sobre amb una relació qualitat-preu espectacular!

Albamar 2013

Albamar Albariño Rias Baixas100% Albariño

Bodegas Albamar >Castrelo (Pontevedra) >DO Rías Baixas

Preu per ampolla (Tardor 2014) 12,00€

 

Si hi ha una denominació d’origen en la que tothom pensa immediatament quan pensa en Galícia, és sens dubte Rías Baixas, la zona que va rellançar els vins blancs gallecs arreu del món amb la varietat albariño com a bandera. Tant és així, que molta gent anomena albariños als vins de les Rías Baixas, tot i no ser l’única varietat que s’hi conrea i vinifica.

Però, com passa sovint quan trobem la pedra filosofal, l’eclosió de l’albariño va comportar l’aparició de molts cellers i l’elaboració de grans quantitats de vi poc interessant, fets amb els ulls posats més en la comercialització que no pas en la qualitat. Cal, doncs, gratar.

Les Rías Baixas es compon de 5 subzones diferents, amb condicions comunes de temperatures suaus, baixa altitud, proximitat a mar i situació en els trams inferiors dels cursos fluvials, però també amb trets diversos que donen vins de diferents personalitats a cada subzona.

L’Albamar que us presentem aquí s’elabora en un celler situat en una de les subzones més interessants de les Rías Baixas, la Val do Salnés, en la desembocadura del riu Umia, on s’elabora vi d’albariño des de l’Edat Mitjana.

L’Albamar vol ser i és un albariño en majúscules: brillant i intens, amb una acidesa sense concessions que refresca i persisteix, recordant pomes verdes i cítrics. Però alhora hi ha la salinitat marina que les arrels dels seus ceps xuclen de l’humitat del terra. Demana a crits cloïsses i musclos al vapor, marisc, peix a la planxa: mar sense vestits.

En Xurxo ha capgirat aquest celler familiar on feien vins a granel, i ha començat a embotellar vins procedents de vinyes familiars, de parents i de veïns pròxims. Passejar per aquestes vinyes –algunes d’elles literalment a tocar de mar- és passejar per la història dels minifundis de Galícia, minúsculs trossos procedents d’herències compartides per multitud de descendents: la parcel·la més gran que tenen fa una hectàrea!

Endinseu-vos doncs en aquesta història vinícola que es remunta a molts segles enrere mitjançant aquest albariño brillant.