Arxiu de la categoria: 2015 Tardor

Baltasar Gracián Garnacha Viñas Viejas

Baltasar Gracian Viñas Viejas100% garnatxa negra
Bodegas San Alejandro
Miedes (Saragossa) > DO Calatayud

 

 

Aquí teniu un molt bon representant del tresor més valuós de la poc coneguda Calatayud: les garnatxes velles. Un vi amb una relació qualitat-preu magnífica, amb estructura però molt amable, rodó, gustós, llaminer i ple de records a fruits vermells boscans.

Una mena de vi que el nostre cos el reconeix immediatament formant part de la nostra sang. I és que la garnatxa és la varietat mediterrània més plantada a tot el món. Una varietat d’origen peninsular –possiblement aragonès- i que a Calatayud compta amb algunes de les vinyes més velles de la península, pel fet que a la trista època en què les varietats autòctones es menyspreaven i arrencaven en favor de varietats forànies, molts viticultors aragonesos no van disposar de recursos econòmics per fer-ho i van haver de mantenir les vinyes heretades.

El que va ser pobresa és ara un tresor: plantes velles –en el cas del Baltasar Gracián, entre 60 i 80 anys-, que a causa de l’edat produeixen menys fruita, i precisament per això, fruita amb major concentració d’aromes i gustos. Alhora, amb els anys han desenvolupat arrels més profundes, reflectint així als seus fruits el terrer on estan plantades amb més fidelitat que els ceps joves.

A tot això se suma que les garnatxes del Baltasar Gracián estan plantades en terrenys pissarrencs, pobres en nutrients, cosa que les obliga a endinsar-se més a la terra. I es troben a una alçada considerable –entre 700 i 1100 metres-, patint per aquesta raó grans diferències tèrmiques entre el dia i la nit, cosa que les fa madurar lentament, absorbint poc a poc l’essència del paisatge.

Tot plegat, juntament amb una criança de 10 mesos en bóta, atorga a aquest vi la complexitat i tipicitat que el caracteritza.

Beveu-lo, i sentiu com passa a ser element essencial del líquid vermell que transita per les nostres venes.

 

Garnatxa dolça d’Empordà Solera

Garnatxa dolça SoleraLledoner (garnatxa) blanc i roig
Celler Cooperatiu d’Espolla
Espolla (Girona) > DO Empordà

 

 

La tradició és el sediment del temps, allò que el pas dels anys va fixant i que es converteix en identitat i diferència, un pont entre els que som vius i els que van viure aquí i ja no hi són. Per aquest pont transiten contes, cançons i llegendes d’èpoques remotes; i també les aromes de guisats ancestrals i el gust de vins antics.

La garnatxa d’Empordà és un d’aquests vins de la memòria. Un sediment dolç del temps en un doble sentit, tant per ser tradició històrica a totes les cases empordaneses, com per la manera com és elaborat: a partir d’un primer vi dolç, al qual s’anirà afegint cada any una mica de vi nou, reomplint la bóta conforme anem treient vi pel consum de l’any. Al cap d’uns quants anys, tindrem un tresor que comptarà amb una mare o “solera” d’edat considerable. En el cas d’aquesta garnatxa de la Cooperativa d’Espolla, la mare del vi té una antiguitat de més de 50 anys!

El tret característic d’aquests vins vells –rancis- és la criança oxidativa: pel fet de no omplir del tot ni segellar les bótes, deixant-hi aire a la part superior, el vi es va oxidant i evaporant, i per tant va fent-se més dens i concentrat. Guanya en complexitat, en intensitat aromàtica i persistència gustativa, al temps que amb els anys va sumant més i més notes provinents de la fusta on descansa. S’omple de fruits secs, de panses, de fruita confitada, d’aroma a pastisseria…

Deixeu-vos seduir per la seva dolçor moderada, equilibrada per l’acidesa de la llarga criança. Deixeu que el seu color àmbar us porti la llum somorta dels capvespres de tardor i les brases del foc que escalfa la llar. Compartiu la taula plena de panellets, castanyes i moniatos escalivats, o contrasteu la dolçor del vi amb formatges blaus combinats amb confitures i fruita seca, o amb dàtils farcits de micuit.

Però, en algun moment, ompliu-vos la copa en solitud i gaudiu del silenci dels anys que la tradició ha sabut reunir dins de l’ampolla. Temps embotellat.

 

Viña Gravonia 2005

IMG_5673100% viura
R.López de Heredia
Haro (La Rioja) > DOQ Rioja

 

 

Companys, alto! Un vi blanc del 2005, envellit en bótes de roure durant 4 anys, i amb 6 anys més de criança en ampolla. Inàudit? Quasi bé, almenys pels nostres rodals, a no ser que parlem dels grans, com ho són a la Rioja el celler López de Heredia, responsables dels mítics vins de Viña Tondonia.

I és que en aquest celler, amb una història centenària, mana la convicció absoluta en els mètodes d’elaboració tradicionals, com ho és la criança de vins blancs en fusta. Lluny de modes, no tenen perjudicis a l’hora d’igualar en anys la criança dels vins blancs amb la dels negres. El seu objectiu és clar: anar més enllà d’aquella presència immediata de la fruita que es troba en un vi elaborat tot just de nou, per vestir-lo a consciència d’aromes complexos, sorprenents, aromes de llarga criança en bótes de roure i d’evolució dins l’ampolla durant anys.

Si durant 4 anys la fusta de les bótes anirà traspassant al vi aromes de torrats, de fum, de fruita seca i espècies, el repòs durant 4 anys més dins l’ampolla serà el darrer pas en “l’educació superior” del vi, integrant tot el que li ha aportat la fusta, fent-ne una unitat, suavitzant-lo i alhora ampliant-ne els seus matisos.

Així que busqueu un moment en què estigueu receptius i obriu-lo sabent que esteu obrint un vi blanc gens habitual, que us sorprendrà i fins i tot dessituarà. I beveu-lo a poc a poc, gaudint de com va canviant a la copa. Per companyia, ni se us acudeixi pensar en marisc: potser un tàrtar de vedella amb presència de bona mostassa, aus en escabetx, bonítol amb escalivada, marmitako… És excel·lent amb ous: amb un remenat de bolets, amb ous ferrats amb patates i ceps, amb ous de guatlla fregits sobre torrades untades amb micuit.

Però sobretot acompanyeu-lo d’esperit obert i abandó d’idees preconcebudes. Per aconseguir-ho, us recomanem amb fermesa que busqueu a TV3 a la Carta el capítol del programa En clau de vi titulat “Remírez de Ganuza/López de Heredia: Els Extrems”, en què es contraposen dues maneres radicalment diferents d’entendre l’elaboració i criança del vi. Comprendreu molt millor tot el que s’amaga darrere dels vins de López de Heredia.

Estones de Mishima Set tota la vida 2013

Estones de Mishima% garnatxa negra, 40% syrah i 10% carinyena
Mas sersal
Falset (Tarragona) > DO Montsant

 

 

Cal enfrontar els prejudicis cara a cara. A l’edició d’enguany de la Fira del Vi de Falset ens vam trobar de sobte davant de l’estand del Celler Estones/Mas Sersal i del seu vi Estones de Mishima. Vi i grup musical de moda? Una estratègia comercial? Un argument de venda aliè al propi vi? La reacció primera va ser girar cua immediatament; però precisament per això ens hi vam dirigir amb pas ferm, i els vam demanar que ens convencessin que això de Mishima no era un mer reclam fruit del marquèting. En Salvi i en Sergi, responsables del celler, van riure –sempre riuen- i ens van omplir les copes. Feina feta!

Ens vam trobar un vi saborós, llaminer, fresc i sucós –¡Salvi, torna a omplir les copes!-. Entrava suau en la boca, sense cap aresta, sense complicacions, rodó i gustós, demostrant l’atenció posada en la seva elaboració per tal d’aconseguir el que ells volen aconseguir: “un vi alegre i amable, que convidi a beure’n, a compartir-lo, a passar bones estones”.

Els capitans del celler de Mas Sersal i els del grup Mishima són amics de fa anys. I fa anys que comparteixen aficions –la música i el vi-, així que un dia se’ls va ocórrer de col·laborar per fer un vi amb l’ànima d’aquesta amistat. I es van embarcar en el projecte, partint d’una selecció acurada de raïms i donant-li al vi resultant una criança molt ajustada, de tan sols 7 mesos, en bótes de segon i tercer any d’ús, per tal de prioritzar la juventut del vi, la presència de la fruita. El resultat va compartir títol amb un dels discos de Mishima, “Set tota la vida”, i des del 2013 acompanya barbacoes, festes i trobades d’amics… qualsevol d’aquelles estones en què, sense altes pretensions però amb ganes de gaudir de la vida, dius: ens obrim un vi?

 

ÀN/2 2013

AN285% callet, mantonegre i fogoneu, 15% syrah
Celler Ànima Nerga
Felanitx (Mallorca) > Vi de la Terra de Mallorca

 

 

Potser heu vist, tastat o sentit a parlar del vi Ànima Negra. És un dels vins de referència de Mallorca, elaborat al celler del mateix nom. Doncs bé, us duem aquí el germà de l’Ànima Negra, un vi de preu més asequible però que manté en comú amb el seu germà una qualitat i un interès molt notables.

I és que l’Àn/2 respon, com la resta de vins del celler, a la voluntat impertorbable d’escoltar, treballar i reflectir l’especificitat de la terra mallorquina a través de les varietats autòctones de raïm que s’hi han desenvolupat.

En aquest cas, callet, mantonegre i fogoneu formen l’equip majoritari d’un vi intens i seductor, carnós i amb caràcter, però gens feixuc. Un vi que demostra la personalitat pròpia d’aquestes tres varietats, del terrer pobre i mineral on viuen i del marcat clima de l’illa, tot plegat domesticat amb un envelliment de 13 mesos en bótes de roure. Magnífic amb carn de mè –xai en mallorquí-, domesticat amb brases roents.

Mallorca és un univers vinícola particular, amb trets prou potents -de clima, terra i varietats- com per configurar uns vins propis, diferents: reflectir i defensar aquest sentit primigeni del concepte de “denominació d’origen” -tot i que oficialment no ho són- és el projecte d’Ànima Negra, i el duen a terme sense concessions a modes ni tendències de mercat. Fan el que volen, i resulta que fent-ho han posat Mallorca en el punt de mira internacional -evidentment.

Ara que ha acabat l’estiu i comença a esvair-se la ferum de cremes solars, és el moment de visitar les illes: aquí teniu el bitllet d’anada.

 

Quintà 2014

Quinta 2014Garnatxa blanca
Celler Bàrbara Forés
Gandesa (Tarragona) > DO Terra Alta

 

 

Vet aquí una lectura seriosa d’una de les varietats més interessants de casa nostra: la garnatxa blanca. Una lectura que ens ve de mans del Celler Bàrbara Forés, referent de la Terra Alta i pioner en l’esforç per demostrar la qualitat i diferència que poden tenir els vins d’aquesta zona vinícola.

Garnatxa blanca provinent de ceps de més de 60 anys, tractada amb veneració per tal que mostri plenament el seu potencial: fermentada en bótes de roure i criada en elles durant 6 mesos, juntament amb les seves mares –els llevats residuals de la fermentació, que li aporten cremositat i amplitud en boca-. El resultat, un vi mític que fotografia i enalteix el paisatge de la Terra Alta: fruita madura, herba fresca, fonoll, sotabosc mediterrani, que entra en la boca lliscant lentament, amb untuositat, per quedar-se adherit al paladar i a la memòria.

No el refredeu en excés i doneu-li bona companyia, més terrenal que no pas marina: és feliç amb un arròs de muntanya, amb una amanida tèbia de pedrers d’ànec confitats, amb guisats de perdius o guatlles, amb pollastre amb escamarlans, amb bolets o amb formatges de cabra evolucionats.

La garnatxa blanca, si està ben treballada, evoluciona de meravella amb el temps, en contra de certs prejudicis. Els anys en ampolla li atorguen amplitud i la vesteixen de mil matisos. Val a dir que aquest Quintà 2014 ha estat embotellat aquesta primavera: ara mateix està boníssim, però sens dubte guanyarà molt en eloqüència si sou capaços de guardar-lo uns anys en un racó oblidat, lluny de temptacions. Si sou capaços…