Edetana Blanc 2012

Via edetana edetariaGarnatxa Blanca (70%) i Viogner (30%)

Edetària Gandesa (Tarragona) DO Terra Alta

Preu per ampolla (Tardor 2013) 9.90€

 

La Terra Alta, una comarca que cada dia demostra amb més força el seu potencial qualitatiu, té en la garnatxa blanca una de les seves banderes més preuades: cal tenir en compte que dins d’aquesta denominació es troba més d’un terç de la plantació mundial d’aquesta varietat.

I un dels cellers més importants de la Terra Alta -i més estimat pels Torrassos- és Edetària. Amb la seva personalitat imparable, en Joan Àngel Lliberia, ànima del projecte, està portant el seu nom a tots els racons del planeta, amb gran i merescut èxit.
D’Edetària vàrem seleccionar el seu Via Terra Blanc per la primavera de 2012, i ara hem volgut portar-vos el seu germà Edetana. Si aquell era un vi jove de garnatxa blanca en estat pur, l’Edetana mostra la capacitat de joc d’aquesta varietat amb la varietat francesa viognier, combinant el caràcter gras i perseverant -plenament mediterrani- de la garnatxa blanca de vinya vella amb la frescor i vivesa d’una viognier veremada aviat.
Després de la fermentació i el cupatge, la meitat del vi fa una criança de 4 mesos en bóta de roure francès. S’utilitzen bótes grans, de 300 litres, per tal de guanyar l’elegància i amplitud que dóna la criança sense que les aportacions aromàtiques i gustatives de la fusta s’hi imposin.
El resultat és un vi intens, rodó i ample, amb un caràcter alhora floral i mineral. Entra amb potència i s’amplia en la boca, cremós i elegant. Magnífic amb els bolets que ens regalarà aquesta tardor! I amb sobrada substància com per acompanyar a la perfecció rostits de carns blanques, canelons, escudella i carn d’olla, bacallà, peix blau, suquets i formatges seriosos.
De fet, una nit que en Joan Àngel va venir a sopar a Les Torrasses, vàrem posar a prova el seu Edetana Blanc, combinant-lo arriscadament amb una crema d’espàrrecs verds amb anxova i reducció de mandarina, uns tallarins d’albergínia i calamar amb gamba crua i un arròs fosc de ceba, sípia i trompetes de la mort, i va mantenir-se amb un absolut domini de la situació.
Tant és així que vàrem acabar cantant guitarra en mà fins les tantes de la nit!