Masia Carreras Blanc 2010

40% carinyena blanca, 30% carinyena roja, 10% garnatxa blanca, 10% garnatxa roja, 10% picapoll
Celler Martí Fabra
Sant Climent Sescebes (Girona) / DO Empordà

Aquest és el primer celler que repetim a Els Torrassos, i volem explicar-vos per què. Parlar de Masia Carreras i del Celler Martí Fabra és parlar d’un dels referents més importants de l’Empordà -si no el que més-. Un celler familiar al que senzillament hi dediquen la vida. Cap cartell, cap indicador… una masia de pagès sense més pretensions que ser un lloc per viure i treballar, sense concessions a estètiques pseudorurals o avantguardistes, barrejant pedra i totxo segons necessitats i recursos, amb cotxe i fins i tot camió abandonats a l’era.
En aquesta masia, on la mateixa família Carreras hi viu des del segle XII i de la que el primer document de compra d’una vinya data del 1305, hi viuen la Carme Viñas, en Martí Fabra i el fill d’ambdós, en Joan Fabra, qui potser estarà a la vinya amb el seu pare, fent una conferència a la Universitat o a l’Escola d’Hostaleria de Girona, o al celler, assegut davant d’una munió d’ampolles sobre una vella taula, amb una copa a la mà i un munt de papers manuscrits, tastant, reflexionant i anotant durant hores. I amb la mateixa franquesa i humiltat amb què et reben, tu t’hi enamores.
És la pròpia història i el respecte a ella el que els ha donat un patrimoni excepcional de vinyes velles: ceps de varietats negres però també blanques de més de 70 anys. Entre elles en Joan va rescatar i dignificar la carinyena blanca, una varietat molt difícil de trobar avui dia, amb la voluntat de fer un blanc molt especial, el Masia Carreras Blanc. Hi va sumar garnatxa blanca, carinyena i garnatxa roges (fent en part un blanc de negres) i picapoll. Va fermentar i criar els mosts en bótes de roure amb totes les mares de la fermentació durant un any, sense fer cap trasvals, sense tocar-lo. El resultat, enorme.
Impacta amb la seva entrada inicial plena de vivesa i frescor, per després anar mostrant poc a poc, delicadament, tota la seva complexitat: olors preses de les herbes aromàtiques que omplen el paisatge empordanès -romaní, fonoll-, fons mineral i fumat, espècies… Busqueu-li un moment calmat per descobrir-lo, estigueu receptius. No molt fred (sobre uns 11º), senzillament amb formatges o amb uns bolets frescos passats per la paella, o també amb plats aromàtics i saborosos: bacallà amb crema d’alls tendres o de porros, remenat de patates, ceps i ou, crema de verdures amb foie i gingebre, llobarro amb rossinyols i picada d’ametlles, o fins i tot pollastre amb escamarlans.