Pas Curtei

pas curtei els torrassosCabernet sauvignon, merlot i carinyena

Alemany i Corrió >Vilafranca (Barcelona) >DO Penedès

Preu per ampolla (Hivern 2014) 14.00€

 

Pas Curtei és una declaració de sinceritat: un vi potent, que no busca amagar ni suavitzar la seva estructura, sinó que confia plenament en ella perquè sap que si li donem el temps necessari, aquesta potència esdevindrà concentració de fruita, amplitud en la boca, intensitat que embolcalla amablement i persevera.
Decanteu-lo amb antel•lació i deixeu-lo respirar en la copa, i la seva robustesa esdevindrà profunditat plena de frescor.
Pas Curtei és ja un vi emblemàtic del Penedès, però no de qualsevol Penedès, sinó del més autèntic, d’aquell Penedès que creu que s’ha de mostrar tal qual és, sense artificis ni prejudicis. Un Penedès que s’allunya de les grans produccions, dels grans projectes comercials que hi ha instal•lats, i que creu en si mateix com un gran territori per fer grans vins.
És el Penedès en el que creuen l’Irene Alemany i en Laurent Corrió, i al que dediquen respecte, talent i treball. Ells hi van començar al 1999, després d’haver treballat a França i Estats Units, i de bon principi van capgirar la truita penedesenca amb l’enorme Sot Lefriec, un vi que des d’aleshores demostra any rere any que al Penedès, a més de blancs, es poden fer grans vins negres.
Fa pocs dies, en Laurent ens va rebre a les onze del matí, i a les set de la tarda sortíem del celler -una petita nau de Vilafranca- plens d’admiració, intentant pair tot el coneixement i la generositat que ens havia regalat amb cada frase i amb cada vi tastat.
No vàrem parlar de notes de tast ni de cupatges i varietats: vàrem parlar de terrers, de la necessitat de conèixer on plantes per decidir què plantes, del paper primordial dels llevats i bactèries autòctons per definir un terroir -perquè un terroir no és un cúmul de diverses pedres i terres, és quelcom viu!-, vàrem parlar d’estructura tànnica enfront de verdors o d’enganys suavitzadors, vàrem parlar de no disfressar amb aromes de vainilles o similars, però no per això bandejar la criança en fusta -en el seu cas, fusta pura, sense cap mena de torrats-…
I de projectes vitals, de sentits i de batecs. Vàrem sortir a les set perquè havíem de tornar a Girona, si no, encara hi seríem!