Arxiu d'etiquetes: malvasia

Malvasía

IMG-20170710-WA0014[1]Malvasia
Cava Freixenet > Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) > DO Cava

Amics, la vida és prou curta com per limitar-la amb prejudicis i idees preconcebudes!
I Sant Joan és una festa per trencar tabús. És per això que us portem un cava excepcional, dolç i ple d’aromes de fruita, d’un dels cellers més forts del país. Un cava per acompanyar les coques i els postres d’una gran taula –perquè no tots els caves conjuguen bé amb els finals dolços.
Certament, tots hem patit –i molt- els efectes perniciosos dels caves semis o dolços que antigament presidien les taules festives. Però us assegurem que aquest que teniu a les mans no hi té res a veure! Dolç però gens embafant ni carregós, fresc i amb personalitat, amb records de fruita tropical i un magnífic rerefons de regalèssia.
Forma part dels cuvées de prestige, una col•lecció de diferents caves de la casa que tenen en comú reunir l’excel•lència i la singularitat de cada proposta. Són caves provinents de les millors parcel•les i que només s’elaboren en les anyades extraordinàries.
I és que, que nosaltres sapiguem, és l’únic cava elaborat 100% amb malvasia, un raïm típicament mediterrani amb el que s’han fet i es fan grans vins dolços. Una varietat molt aromàtica i personal per a un cava de llarga criança que no us deixarà indiferents!

Beni

celler de la muntanya beni50% Malvasía, 50% Garnatxa Blanca
Celler de la Muntanya > Muro (Alacant) > DO València

El passat desembre, com cada any, vàrem agafar carretera i manta i, amb l’esperit ben obert, ens vàrem llançar a descobrir els tants i tan interessants cellers que encara desconeixem. En aquesta ocasió vam decidir tirar avall i fer una molt parcial descoberta d’unes terres força desconegudes per a nosaltres: les muntanyes de València i Alacant.
D’aquest petit viatge us portem aquesta meravella alacantina: un vi blanc fresc i seductor, però no per llamineria o fruita evident (que també hi són), sinó pel seu caràcter ben especial. Gaudiu de les seves aromes i del gust particular d’un magnific cupatge: garnatxa blanca amb malvasia (en bóta durant 6 mesos), una varietat, aquesta darrera, tan històricament important com poc present avui dia, però que aporta unes notes especialíssimes al vi, com comprovareu a la primera ensumada i al primer glop.
Beni és un dels resultats d’un projecte enològic i cultural en sentit ampli, que ens va tocar l’ànima: la dèria d’en Joan Cascant per recuperar les vinyes perdudes o quasi abandonades de les rodalies del poble de Muro. I aquí “recuperar” no significa comprar i explotar vinyes, sinó animar els propietaris de petites plantacions a formar part de la iniciativa “microvinyes”, col·laborant per oferir vins de qualitat d’una terra en la que s’havia conreat vinya des de temps dels ibers i fenicis, però en la que actualment la seva presència és gairebé anecdòtica. L’interès d’aquest projecte no és senzillament produir vi, sinó fer-ho retribuint justament al viticultor, fomentant les bones pràctiques agrícoles i formant part activa de la societat i la cultura de l’entorn immediat. Vi entès com a vi.
Llarga vida a les microvinyes!

Blau Cru

celler pardas blau crumalvasia de Sitges
Celler Pardas > Torrelavit (Barcelona) > DO Penedés
preu per ampolla 2017: 12,50€

Amics, vet aquí l’última creació del sempre admirat celler Pardas (tot un referent per als Torrassos): un vi blanc sec elaborat totalment amb la varietat malvasia de Sitges.
El terme “malvasia” designa tota una família de varietats de raïm originària de Grècia i molt estesa al Mediterrani, Madeira i les illes Canàries. Ja coneguda i molt valorada des de l’Edat Mitjana (la podem trobar esmentada al Tirant lo blanc), la malvasia es caracteritza per donar vins molt aromàtics, que poden recordar els moscatells, però amb una acidesa refrescant i un rerefons amarg.
A casa nostra, la malvasia més coneguda és sens dubte la malvasia de Sitges, amb la que anomenem tant un tipus de raïm pertanyent a aquesta família, com el tradicional vi dolç elaborat des de fa segles en aquesta localitat catalana.
El Blau Cru, però, és un vi de taula, sec, excel·lent com a aperitiu primaveral, acompanyant sushi o fent de parella a formatges de pasta tova i pell florida o formatges blaus.
Si teniu prou paciència, guardeu-lo uns mesos: com passa en tants altres vins, és farà més gran i interessant. I si no, jugueu a descobrir-hi els punts comuns amb un altre vi d’aquesta selecció, el Beni, amb un 50% de malvasia!

Mas Oller Mar

mas oller mar els torrassos80% picapoll Blanc 20% Malvasia

MasOller >Torrent (Girona) >DO Empordà

Preu per ampolla (Hivern 2014) 9.00€

 

Mar: pot ser un nom més evocador?

Frescor, llum, caràcter, vivesa, netedat… Teniu a les mans una alenada d’estiu embotellada, magnífica per obrir ara que arriba el fred i prendre-se-la a glops, deixant-se embolcallar per les seves aromes netes i la seva frescor. Un vi aromàtic, cítric, desengreixant i alhora untuós; un vi per riure entre família i amics -millor si estan acompanyats d’ostres, escamarlans o musclos, sens dubte!-.
Mar és un dels vins que conformen el projecte que fa 14 anys va emprendre Carles Esteva, propietari del prestigiós celler penedesenc de Can Ràfols del Caus, recuperant el que havia estat la millor finca vinícola de Pals.
I precisament el Mar és un reflex de la viticultura tradicional del Baix Empordà, amb varietats de raïm -picapoll i malvasia- que havien estat habituals però que actualment són difícils de trobar a les vinyes empordaneses.
Actualment a Catalunya emparentem quasi automàticament malvasia amb Sitges, on existeix un meravellós vi dolç històric fet amb aquesta varietat, però la malvasia és pròpia de tot el mediterrani. D’origen incert -de Grècia o Àsia Menor-, es va estendre amb força des d’Itàlia fins a Madeira o les illes Canàries. Dóna vins d’aromes molt peculiars, seductors, que havien estat molt valorats des de l’Edat Mitjana per les propietats medicinals que se’ls atorgava.
El 20% de malvasia que trobem al Mar suma untuositat a la lleugeresa i frescor del picapoll, una varietat escassa que es conrea sobretot a Catalunya i Occitània.
El resultat és evident: llenceu-vos a l’aigua de caps i sense pensar-hi, i ja ens direu quants minuts ha durat l’ampolla.